Dos dels hotels on s'allotgen els policies i guàrdies civils desplegats a Catalunya arran de l'1-O els han fet fora. Es tracta de l'Hotel Vila, de Calella, on hi havia més de 200 agents de la Guàrdia Civil, i de l'Hotel Les Palmeres, on hi havia un centenar de policies nacionals.
Els responsables de l'establiment han explicat a TV3 que els han demanat que marxessin apel·lant al dret d'admissió i arran de les càrregues que va haver aquest 1 d'octubre a la nit al municipi i també durant tota la jornada en altres punts del país.
Des de l'establiment, que la família gestiona des de fa un any i que ara tanca temporada, diuen que se senten enganyats perquè els van dir que els agents es desplegaven pel nivell d'alerta antiterrorista. La família ha remarcat que no volen violència ni aldarulls i asseguren que han creat un conflicte amb veïns del poble, que els han retret que la Guàrdia Civil s'hagi allotjat al seu hotel.
D'acord amb els propietaris, la reserva s'havia fet per a una quarantena d'agents i se'ls va dir específicament que no volien allotjar ningú vinculat a un operatiu per l'1-O. Com que la reserva no tenia data de sortida, l'hotel els ha comunicat que donava per tancada la temporada.
Segons han explicat, els agents han fet les maletes i han acceptat marxar sense problemes. Durant la sortida dels agents, però, hi ha hagut algun moment de tensió.
CCOO i UGT se sumen a la convocatòria i la Generalitat anuncia serveis mínims.
La repressió policial de l'Estat contra el referèndum tindrà una resposta unànime de treballadors, empreses i entitats de Catalunya: aturada i vaga general aquest dimarts, 3 d'octubre. Els sindicats criden demà a la vaga general per rebutjar "la repressió i la vulneració de drets fonamentals" que creuen que s'està produint les últimes setmanes, en al·lusió a les mesures adoptades per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.
El referèndum que va gestar-se a Elna
Un grup de voluntaris amaga les urnes els dies previs a l’1-O en trasters i maleters.
L’organització del referèndum de l’1-O va començar a gestar-se al mateix lloc on fa 80 anys van néixer fins a 600 nadons, fills de refugiades de la Guerra Civil que estaven confinades al camp d’Argelers. A Elna, un petit poble de la Catalunya Nord, va ser on es va guardar durant uns dies el tresor més buscat pels cossos de seguretat espanyols desplaçats a Catalunya aquestes dues últimes setmanes: les urnes per al referèndum. Van arribar procedents de la Xina fa almenys tres setmanes. L’empresa xinesa Smart Dragon Ballot Expert, que fabrica urnes iguals que les utilitzades ahir pel Govern, va confirmar que havia enviat una comanda de 10.000 urnes a França, però no a Espanya. Vuit dècades després, Elna torna a ser bressol d’un esdeveniment clau en la història de Catalunya: les urnes per a l’1-O van arribar a la mateixa localitat on centenars de dones republicanes van donar a llum en una maternitat creada per Elisabeth Eidenbenz, una infermera que va jugar-s’ho tot per ajudar els altres. Com ella, centenars de persones anònimes s’han arriscat els últims mesos a Catalunya, en aquest cas perquè les urnes i les paperetes fossin ahir a les meses de tots els col·legis electorals.
Un exèrcit de persones anònimes ha treballat durant dies a l’ombra, amb discreció i en clandestinitat, per distribuir tot el material electoral. Són estudiants, treballadors, jubilats, avis, pares o aturats que, sense dir-ho pràcticament a ningú, han col·laborat amb el Govern per fer possible la votació. Alguns guardant les urnes, d’altres repartint-les. Tots guardant silenci, conjurats per esquivar l’ofensiva de l’Estat.
ver video aqui
La discreció ha permès que no hi hagués fuites d’informació, però el cert és que centenars de persones s’han dedicat els últims dies a fer possible el referèndum amb absolut silenci. L’estructura no era petita, però la clau, segurament, era que ningú tenia tots els detalls de l’estratègia. Com en un engranatge perfecte, cadascuna de les peces rebia i executava les ordres justes i necessàries. Ni més ni menys.
Així, en cada localitat hi havia un coordinador del referèndum, que s’encarregava de centralitzar i dirigir tot el dispositiu al municipi, i que en el cas dels ajuntaments independentistes, era triat per l’alcalde. Aquests coordinadors, majoritàriament persones vinculades a l’ANC o als partits del Govern -ERC i el PDECat, que han comptat amb el suport de les seves joventuts-, contactaven amb particulars de la seva confiança perquè guardessin les urnes i altres materials electorals, com sobres, paperetes i actes de votació. En alguns municipis, el material era distribuït entre un nucli reduït de persones per evitar que una mateixa persona fos enxampada amb les urnes, les paperetes i el cens, els tres elements indispensables per a la votació.
Des d’Elna, el material va baixar amagat en diverses furgonetes ja fa dues setmanes. Esquivant controls policials en alguns casos, les urnes van poder arribar a les comarques catalanes ja fa dies. Calia, aleshores, repartir-les per tots els pobles. És aquí on començava una segona fase, molt més complexa i arriscada.
